Castellano Català
Castellano Català
Fa cosa de vuit mesos i just abans de les darreres eleccions municipals, el president de Ciutadans - Partido de la Ciudadania (C's), Albert Rivera, denunciava que uns desconeguts havien fet pintades ofensives al seu domicili particular. La denúncia de Rivera, que va quedar en no res, venia a tapar la nefasta imatge que Ciutadans havia generat en els seus propis votants i militants, després d'un magnífic espectacle d'autoboicots, dimissions i autoimpugnacions. En concret, va ser just 48 hores abans del dia de les eleccions el moment -ja és casualitat!- en què es van produir les suposades agressions, que després i per una petita indiscreció es van revelar com a un muntatge.
Ara, a dos mesos de les properes eleccions espanyoles, el partit de Rivera viu immers en la seva enèssima crisi, amb unes espectatives electorals que fan fredar -per dolentes- i amb enfrontaments interns amb diversos corrents, i també externs, amb antics membres del partit i amb d'altres que ara s'han apuntat al nou partit de Rosa Díez, Unión Progreso y Democracia, el "C's espanyol". És ara també quan, ara que s'apropen les eleccions i ara que les enquestes vaticinen un nou fracàs per a C's, casualment -o no-, Rivera ha denunciat una pintada a la porta de la botiga que els seus pares tenen a Granollers.
Aquest cop, a la pintada de la botiga s'hi pot veure una diana i l'expressió "Porcs Feixistes!". Albert Rivera ha confirmat que ja ha efectuat la corresponent denúncia als Mossos d'Esquadra perquè aclareixin els fets i en trobin l'autor. I tot i que de moment no s'ha trobat cap pista ni cap responsable de res, Rivera ja ha culpat "el nacionalisme [català]" de ser-ne l'autor, perquè al seu parer "està creant autèntic odi entre els ciutadans" i "marca a la gent i les famílies en funció de la seva ideologia". Per si amb aquesta especulació lliure no n'hi hagués hagut prou, Rivera ha comparat el cas amb "les marques que posaven els nazis als jueus".
No deixa de ser curiós que Rivera cerqui culpables de "crear odi entre els catalans" quan precisament aquesta és una de les coses en les que més interès hi posa el seu partit. El que de debò no deixa de ser curiós, però, és constatar que aquests "individus" afectats pel "nacionalisme" (català, s'entén) només actuen contra Ciutadans a pocs dies de les eleccions de torn, on casualment les perspectives de vot per al seu partit es troben al soterrani.
Caldrà mirar doncs el calendari per localitzar-hi la data de les eleccions que hi haurà després del març d'enguany, més que res per aproximar la data de la propera denúncia de Ciutadans sobre teòriques agressions dels fanàtics catalanistes. Perquè altra cosa no, però en la vida s'ha de ser constant.
Aquest cop almenys han aprofitat per canviar el color de la pintada del domicili particular de Rivera, que era molt semblant a les estranyes pintades aparegudes a la seu de la Cadena COPE espanyola a Barcelona.
La Generalitat de Catalunya ha signat aquesta setmana a Palma un conveni de col·laboració amb l'Obra Cultural Balear, que comprèn el període 2007-2010. El vicepresident del govern principatí, Carod-Rovira, es va desplaçar fins a la capital illenca per signar aquest acord, que suposa una subvenció per a l'entitat balear d'una mica més d'1.1 milions d'euros que s'hauran de destinar a finançar activitats relacionades amb la promoció de la llengua i la cultura catalanes entre 2007 i 2010.
De fet la Generalitat col·labora amb l'OCB des de 1991, i també amb moltes altres entitats del país, com per exemple els altres 2 integrants, juntament amb l'OCB, de la Fundació Llull (Òmnium Cultural i Acció Cultural del País Valencià). L'acord que s'ha firmat ara pretén oficialitzar i marcar la continuïtat d'aquesta col·laboració amb l'OCB, ja que els objectius de promoció de la llengua i la cultura catalana, la millora de l'ensenyament en català i la promoció dels mitjans de comunicació català, són compartits.
El nou Govern de les Illes Balears ha demanat al govern espanyol un nou multiplex que permeti als illencs veure correctament tots els canals públics en català mitjançant la Televisió Digital Terrestre (TDT). L'objectiu, segons la portaveu del govern Margarita Nájera, és "garantir una recepció potent i nítida" d'aquestes televisions públiques que emeten en català en diverses zones del territori -TV3, Canal 33, Canal 9 i Punt 2, sobretot tenint en compte la propera apagada analògica, que a les Illes es preveu per l'any 2009.
De fet l'executiu de les Illes només necessitarà signar un acord amb el govern valencià, ja que els governs illenc i principatí fa temps que van acordar la reciprocitat de les seues respectives televisions en català, TV3 i IB3, que es veuen en tots dos territoris. La portaveu balear ha confiat en què serà possible un acord semblant amb la Generalitat valenciana i el Canal 9.
La majestuosa Santa Maria del Mar, símbol de la Catalunya sobirana del Gòtic, va quedar ahir petita per donar el darrer comiat a Lluís Maria Xirinacs. La basílica construïda amb pedres de Montjuïc transportades pels bastaixos va acollir un funeral esforçadament contingut, reflexiu. Però els simbolismes religiosos, catalanistes i humanistes eren tan brillants, i el buit que viu una part del país és tan feridor, que al final l'agraïment va fer desbordar les emocions. Uns llargs vint minuts d'aplaudiments van cloure la cerimònia, amb el cant final del Virolai, de mossèn Cinto. La Catalunya més conscienciada, la que se sent enganyada, òrfena de líders, sovint amb vergonya aliena, va anar en massa a retre el darrer homenatge al místic, incòmode i somiador que tan sovint posava el dit a la llaga. Tot un signe dels temps, també dels que apunta que vénen.
Presència institucional delicada
Unes 3.000 persones van assistir a la cerimònia, concelebrada amb tota solemnitat per 17 sacerdots, i oficiada pel monjo de Montserrat Jordi Castanyer. El rang del funeral va ser el que correspon a qui ha estat un personatge emblemàtic d'aquest país. Però la presència institucional era en la mateixa proporció delicada, perquè Xirinacs va morir repudiant l'escenari polític català. "Contrapuntar la covardia dels nostres líders, massificadors del poble", deia en el seu escrit testamentari. I ahir se sentien ressonar aquestes paraules. L'esquinçament nacional, l'etapa de vaques magres, es palpava físicament en un ambient amarat de suors i alguna llàgrima. No estem perdent el país de mica en mica? No hi ha ningú que lideri una represa? Les preguntes les va llançar amb gran cruesa i rotunditat l'exsenador el cap de setmana amb el seu gest final.
El president de la Generalitat en funcions, Josep-Lluís Carod, va preferir no presidir el funeral, i es va situar en segona fila de forma discreta. Josep Espar Ticó, promotor incansable de mil causes catalanistes, que estava just al seu davant, li va oferir la seva plaça però Carod va declinar-la. Al costat del conseller de la vicepresidència s'hi van situar també discrets un emocionat Jordi Carbonell; el representant de l'Ajuntament, Ramon Garcia Bragado, i el republicà Jordi Portabella. A primera fila, al costat d'Espar Ticó hi havia el convergent Felip Puig. I drets entre la gentada, a poques passes d'ells, el també convergent Francesc Homs i l'exmilitant de Terra Lliure Freddy Bentanachs. Una barreja de sensibilitats catalanistes de tota mena que s'espargia per la basílica, plena de gom a gom, i en la qual també es va veure el convergent Oriol Pujol, els republicans Joan Tardà, Joan Puig i Teresa Aragonès, els exconsellers pujolistes Antoni Comas i Joan Ignasi Puigdollers, i la dirigent d'ICV Dolors Camats. Aquesta, però, va optar per no entrar a l'església. Contrastava aquesta presència plural amb el fet que el PSC i el PP no hi van enviar ningú representant aquests dos partits, en un buit que es feia massa evident davant la mort del qui va ser també destacat lluitador antifranquista des de la no-violència.
Representació del Barça
Entre el públic hi havia en canvi el directiu del Futbol Club Barcelona Antoni Rovira, així com representants del món cultural, com Carles Flavià, Tortell Poltrona i Joan Reig, i l'historiador Oriol Jonqueras. Però sobretot omplien la basílica una multitud de catalans anònims. Persones que havien coincidit alguna vegada amb Xirinacs, que li estaven agraïdes per lluites heroiques o per un senzill diàleg. I d'altres que només el coneixien pels mitjans de comunicació però que hi veien un patriota honest i alhora un revulsiu. Cares d'emoció, i molts comentaris en veu baixa contra la mediocritat política que viu el país es barrejaven entre els feligresos. Alguns assistents patien perquè la petició de silenci que havia deixat escrita Xirinacs no es trenqués per aquest malestar; que hi és i que s'escolava.
Durant el funeral es va llegir el sermó de les benaurances de l'Evangeli de sant Mateu, un episodi que el monjo de Montserrat va situar com a cabdal en el pensament de Xirinacs. Jordi Castanyer el va definir com un cristià de pedra picada i un místic. Va demanar respecte per la seva vida i també per la manera com va morir el cap de setmana passat al peu del Taga. "Els qui per la causa de la veritat, de la pau i de la justícia seran perseguits, aquests són els que podran obrir-se a l'abraçada de Déu", va parafrasejar de les Benaurances, remarcant que Xirinacs ho reflectia. Recordant Abraham, va glossar també la faceta de l'exsenador com a home en recerca permanent de la llibertat: la personal, la del seu poble i la de les altres nacions. Però va matisar que Xirinacs, abans que la seva pròpia llibertat, va treballar i va patir per la dels altres. Fins al final, a cor obert. "La vida comporta violència i ell era un home violent, violent amb ell mateix, tossut a fer el bé, sempre treballador de la pau", va afegir per concloure que sempre va ser una persona incòmoda, i sovint incompresa.
Castanyer es va negar a acceptar que la mort sigui la darrera paraula, i aquesta idea va ser present en tot el comiat, com una manera de passar de puntetes pel seu suïcidi i donar a l'acte un to esperançat. I va demanar recollir el seu testimoni de compromís tot advertint que això no es faci amb hipocresia. "No fem monuments a qui no estem disposats a seguir fins a les darreres conseqüències", va afegir. Les pregàries van apuntar sense embuts a la sobirania demanant la plena llibertat del país, i després van pujar al faristol amics de l'exsenador per explicar vivències personals. Una noia que es va definir com una antiga ionqui va agrair a Xirinacs que l'hagués "tornat a la vida" després d'una nit de conversa en el pitjor moment, mentre veia com anaven morint els seus companys per causa de la droga.
La petició al papa Pau VI
Els escolapis van enviar al funeral un representant, que va ser l'únic que es va mostrar subtilment crític amb la forma com va morir Xirinacs. Però ho va fer admetent la impossibilitat, potser, de la coherència humana, i més quan l'exsacerdot vivia "a redós del visionari universal que és Ramon Llull". Va recordar que en la seva joventut havia demanat al papa Pau VI que l'autoritzés a crear la figura de "servent lliure de l'Evangeli", cosa que els escolapis van tramitar però que no va ser acceptada pel Vaticà. "Va demanar a Pau VI que institucionalitzés la no institucionalitat", va resumir provocant el somriure dels presents.
Els aplaudiments van esclatar al final de l'exposició d'aquestes i altres vivences, i ja no va ser possible acabar amb ordre la cerimònia. Algú va començar a cantar Els segadors, i, després de diversos intents de reconduir l'emoció desbordada, d'acord amb la família l'oficiant va donar-la per finalitzada.
El fèretre amb la despulla de Xirinacs va ser portat a coll cap a la sortida per la porta principal, mentre les autoritats abandonaven de forma significativa la basílica per la del darrere, que dóna al passeig del Born. Sobre el taüt, una bandera estelada, i poms de roses dipositats per mans anònimes. D'aquesta manera, entre encara aplaudiments i quan ja començava a sonar el Virolai, la comitiva va sortir de la basílica. I com si volgués conjuntar amb el to emotiu del comiat, es va posar a ploure.
Això va provocar que no es pogués ubicar el fèretre al mig del Fossar de les Moreres perquè els milers d'assistents li poguessin donar el darrer adéu, tal com s'havia previst inicialment. Es va instal·lar als locals contigus del Memorial 1714. Enmig de la pluja intermitent, portaveus de la Fundació Randa, creada per Xirinacs, van recordar la seva figura. Francesc Ribera, Titot, i membres de Mesclat van interpretar El banderer de la pau, cançó del grup Esquirols escrita en el seu moment en homenatge al sacerdot pacifista. També va parlar mossèn Josep Dalmau, difusor de l'independentisme des dels anys 80, així com Víctor Alexandre, que va carregar amb duresa contra l'actual situació política de Catalunya
La campanya "Sumem-nos al mapa per un Estat Propi" es presenta els propers dies a Maó i a Es Mercadal a Menorca i el dia 24 d'agost a la Universitat Catalana d'Estiu de Prada de Conflent (Catalunya Nord). La campanya, que es va presentar públicament el 25 d'abril d'enguany, convida als independentistes d'arreu del país a "donar-se d'alta" i situar-se al mapa dels Països Catalans mitjançant el mapa que la mateixa web ofereix.
La web de la campanya mostra un mapa dels Països Catalans des de la perspectiva del Google Earth, amb les diferents adhesions que es van rebent i validant. L'objectiu final de la campanya s'emmarca en mostrar gràficament el nivell de suport que tindria l'opció afirmativa d'un referèndum d'autodeterminació al nostre país, per demostrar que això no és cosa de "quatre gats". En només 3 mesos i amb una difusió que gairebé s'ha limitat als mitjans digitals, la campanya ha rebut ja més de 12.000 adhesions. En l'anterior recompte, a les 10.000, ja havia rebut més de 56.000 visites, generat 154.000 pàgines vistes i arribava a més del 54% de municipis del territori.
Els impulsors d' EstatPropi.cat sempre han destacat les dificultats d'accés a Internet des dels municipis més petits, i que menys de la meitat de la població dels Països Catalans accedeix amb alguna freqüència a Internet, mentre que només una petita part gaudeix amb normalitat de la Internet catalana.
Per incrementar encara més els adherits a la campanya, l'equip d'EstatPropi.Cat recorrerà el territori fent xerrades, presentacions i actes diversos, dels que la mateixa web de la campanya anirà informant puntualment
El periodista Iván Tubau, ha manifestat, en un article d'opinió a El Mundo titulat 'Ciutadans ha muerto, viva el torracollons del Parlament', que la formació presidida per Albert Rivera "es ya un cadáver político", a més d'apuntar, en aquest sentit, que "bien está". Tubau explica que "llegué a Barcelona y Ciutadans, partido nacido del empeño tozudo de Arcadi Espada, su escudera Teresa Giménez y una docena de secuaces entre los que me conté, celebraba en Hospitalet su primer congreso después del fundacional".
En aquest sentit, el periodista defineix Albert Rivera com a "un joven político prometedor: al igual que Mas o Montilla, vende convicciones como otros lavadoras o pisos, ya que su motivación principal es hacer carrera política donde sea, objetivo absolutamente lícito", i lamenta, en aquest sentit, que el president de Ciutadans "logró sobrevivir" al Congrés. "Pero no quiero que lo anecdótico oculte lo categórico: es una victoria pírrica porque Ciutadans es ya un cadáver político", afegeix Rivera, que considera també que "bien está" la 'defunció política' de Ciutadans.
El periodista també recorda que "lo dije en varios artículos cuando la entrada de Ciutadans en el Parlament se daba como altamente improbable: la única función de ese partido era legalizar la realidad, colar en el Parlament -donde nadie osaba siquiera hablar castellano- un par de moscas cojoneras que dijeran allí lo que llevaban un cuarto de siglo diciendo en reducidos, silenciados, vilipendiados, vergonzantes ámbitos resistencialistas: que la dictadura blanca de Cataluña era un atentado contra los derechos de las personas y que la izquierda era cómplice de esa hegemonía nacionalista. Que nunca -nunca- puede ser de izquierdas".
En aquest sentit, Tubau creu que el "objetivo" està "cumplido", ja que "Antonio Robles y José Domingo, viejos resistentes pertinaces, fundadores de la Asociación por la Tolerancia, son ahora diputados". "Y seguirán siéndolo aunque Ciutadans desaparezca, lo mejor que podría hacer", afegeix. Finalment, Iván Tubau anuncia que "¿y luego? Luego esperando a Godot, esperar a ver qué pasa con el proyecto de Fernando Savater. El autor de Contra las patrias no puede ser españolista, estigma ostentado por algunos en Ciutadans y en cierto modo peor aún que el de catalanista".
IMPUGNACIÓ DEL CONGRÉS
Luis Bouza-Brey, durante la presentación de su candidaturaLa candidatura de Regeneració Democràtica de Ciutadans-Partido de la Ciudadanía ha emès un comunicat en el que manifesta haver "detectat graves irregularidades en el recuento de las votaciones efectuadas para elegir a los componentes de la dirección en el Segundo Congreso del Partido". En aquest sentit denuncien que "dichas irregularidades consisten en la contabilización de más de mil votos por encima de los que deberían haberse emitido". "Dada la gravedad de estos hechos, nuestra candidatura ha decidido impugnar las votaciones y rechazar sus resultados", sentencien.
Una de les candidatures opositores amb la gestió d'Albert Rivera, que encapçala Luis Bouza-Brey, denuncia que sobren uns 1.000 vots que van servir per a reescollir el nou equip executiu, que torna a estar liderat per Rivera. Regeneración Democrática troba "errores significativos que tal vez pudieran afectar a los resultados" i afegeix que "teniendo en cuenta que el número total de delegados inscritos el domingo 1 de julio fueron 439, el máximo número posible de votos emitidos sería 5.707, esto es, 439 por 13 vocalías. Si tomamos como referencia el máximo número de votos emitidos en la votación de Presidencia, Secretaría General y Secretarías, 416, la cifra sería incluso inferior, 5.408 (416 por 13). Pues bien, al sumar los votos emitidos, la cifra es muy superior: 6.360. La situación es incluso más grave si tenemos en cuenta que bastantes delegados no votaron las 13 vocalías".
En un comunicat penjat a la seva pàgina web, el corrent crític també posa de manifest que "el número de votos emitidos para la Secretaría General y las Secretarías al Comité Ejecutivo, Finanzas, Acción Política, Relaciones con Grupos Parlamentario y Organización que se votaron en una única papeleta difieren entre sí: Secretaría General, 398 y para las cinco restantes Secretarías 395, 416, 389, 389 y 398, respectivamente. Por ejemplo, la diferencia entre los votos emitidos para elegir la Secretaría de Finanzas y la de Acción Política es de 27 votos y, en el caso de la Secretaría General 18, cuando debieran ser idénticos. Además, no aparecen votos en blanco en las Secretarías de Relaciones con los Grupos Parlamentarios y de Organización".
In
La Corporació Catalana de Comunicació S.L. -empresa editora del diari AVUI- i el Grup Serra mallorquí han arribat a un acord després de mesos de negociacions segons el qual es crearà un nou diari, germà de l'AVUI del Principat, que durà per títol "AVUI Balears", i que apareixerà als quioscos illencs la tardor vinent. La creació d'aquest diari, que comportarà la desaparició del "Diari de Balears" és un pas important per consolidar la premsa nacional arreu del país.
La notícia, destapada ahir per Tribuna Catalana, recorda que el director de l'AVUI, Vicent Sanchís, "persegueix" també obrir un "AVUI País Valencià", amb el que abarcaria gran part del país, a excepció de la Franja, Andorra, Catalunya del Nord i l'Alguer. Tribuna es feia algunes preguntes, com ara si l'AVUI fet a Barcelona serà capaç d'adaptar "el conjunt del diari a la realitat plural dels Països Catalans", o bé sobre l'AVUI Balears "què passarà amb el lector de les Illes que vol llegir l'Avui de Barcelona".
Tribuna adverteix que no pot ser, sota cap concepte, "un diari barceloní que es ven a les Illes". És l'anomenat model "El Mundo-El dia de les Balears". Un model caduc i colonitzador, amb amos i vassalls. Un diari ultrasectari al poder de Madrid que no s'aguanta per enlloc.
Crec que ha arribat el moment de contraatacar la tradicional hispanoaddicció que destil·len les pàgines de La Vanguardia i d'advertir als seus reaccionaris propietaris i directius que la croada que han desfermat per tal d'espanyolitzar la presència catalana a la Fira de Frankfurt marca el límit. I és que els interessos de La Vanguardia, ja ho sabem, són obertament oposats a la recuperació dels drets nacionals de Catalunya; cosa que subordina les seves vendes a una consciència nacional catalana com més baixa millor.
D'aquí que no escatimi esforços a l'hora d'espanyolitzar la projecció exterior del país i de boicotejar la normalització de la seva llengua. És lògic: si a Catalunya la gent compra diaris en català amb la mateixa naturalitat que a Espanya els compren en espanyol o a França en francès, qui comprarà La Vanguardia?
El drama de La Vanguardia és que els seus lectors van desapareixent dia rere dia per raons biològiques i les seves pàgines no desperten el més mínim interès entre el jovent que llegeix. I si a això hi afegim que la consciència nacional creix justament per la banda dels joves, el futur del vaixell insígnia de l'espanyolisme català conservador té un futur ben magre. Aquell lector de sempre, subscrit a La Vanguardia per tradició -"perquè a casa sempre hem tingut La Vanguardia"-, és ja una espècie en extinció. "És un bon diari", dirà algú. "Bo, en quin sentit?", cal preguntar. És bo professionalment, informativament, ideològicament? De què ens serveix una notícia ben elaborada i redactada si el missatge que ens transmet és ideològicament manipulador com el de Frankfurt 2007? Ha hagut de ser el cònsol alemany de Barcelona, Wolf Daerr, qui desautoritzés públicament La Vanguardia per mentir dient que la convidada a Frankfurt és Catalunya quan en realitat ho són les lletres dels Països Catalans.
Per altra banda, són millors professionals els periodistes i col·laboradors de La Vanguardia que els de l'Avui o els d'El Punt? Quants cops han comprat l'Avui o El Punt, els qui els menyspreen? No estic fent un panegíric indirecte d'aquests diaris, se'ls podrien fer força retrets, però ningú no els pot acusar de botiflers. Justament allò que sempre ha estat La Vanguardia. L'únic que passa és que ara les coses estan canviant i encara ho faran més. A La Vanguardia se la pot pressionar perquè publiqui en català, però el problema no és la llengua. El problema és el diari. Per tant, el millor que poden fer aquells catalans que s'adonen de la contradicció que suposa comprar La Vanguardia i voler una Catalunya sobirana és deixar de comprar-la.
El nou govern balear, format per PSIB-PSOE, UM i Bloc per Mallorca (EU-Illes, ERC-Illes i PSM) derogarà el polèmic decret del trilingüisme -també conegut com a "decret Fiol" en referència al conseller que l'havia impulsat- que tot just ara es començava a aplicar a les escoles, i que havia aprovat el PP durant l'anterior legislatura. Aquest decret implicava la reducció efectiva de les hores d'ensenyament en català a les escoles de les Illes.
L'acord entre les forces del govern preten impulsar una millora de l'ensenyament d'idiomes a les Illes, però sense reduir-hi la presència del català. El pacte entre aquestes forces preveu un "compliment estricte" de la Llei de normalització lingüística de les Illes Balears, sobretot pel que fa als mitjans de comunicació públics, com ara IB3.
Sobre IB3, el nou govern també s'ha marcat com a una de les seues prioritats doblar al català tot el cinema que s'emeti a IB3 a partir de convenis de cooperació amb les entitats que gestionen les televisions públiques de parla catalana arreu del territori, i també l'impuls del doblatge a les Illes. Les mesuers també inclouen assegurar la presència de canals de parla catalana a la TDT, i la recepció dels canals catalans, tant de ràdio i televisió, que emetin arreu de l'àrea lingüística catalana.
El PSIB-PSOE, Unió Mallorquina i el Bloc per Mallorca (EUIB, PSM i ERC-Illes) van tancar ahir l'acord que donarà a la fins ara oposició balear el nou govern de les Illes, que presidirà el socialista Francesc Antich. Aquestes forces també van tancar l'acord al Consell de Mallorca, que dirigirà la seua companya de partit, Francina Armengol. Les negociacions es van allargar ahir al vespre per les reticències del Bloc per Mallorca, que al final va donar el seu sí definitiu en un acord que els atorga la Conselleria de Mobilitat.
UM, i en concret la seua presidenta, Maria Antònia Munar, presidirà el Parlament de les Illes Balears. Totes tres formacions, PSIB, Bloc i UM, estaran presents tant al govern balear com al Consell mallorquí, tot i que totes dues administracions estaran presidides, com ja hem informat, per representants socialistes. L'expresident Antich, que ja va ser-ho la legislatura de 1999 a 2003, anuncià ahir l'acord de les tres forces en un document programàtic, que mirarà de garantir un govern cohesionat -a diferència del seu anterior executiu.
L'acord preveu realitzar auditories als comptes del Govern, impedeix a cap dels signants impulsar polítiques no consensuades, i fixa com als seus eixos d'actuació el desenvolupament del nou Estatut, la protecció del territori, l'habitatge, el tren, l'educació i la sanitat.
