LA CARA I LA CREU
divendres, 13 / juny / 2008 13:16
Aquest mati he fet un passeig per sa vorera del nostre port de Maó, estava fantàstic, una mica d’oratge ha li donava un encant especial, embarcacions que entraven i sortien, altres que les estaven preparant, cap al moll comercial, els “catamarans”, s’omplien de gent per fer la volta al port, a un hi he vist un bon grup de al•lots de algun col•legi, el vaixell de BALEARIA, per fi, descarregant i carregant mercaderies, un vaixell oceanogràfic. A l’altre banda altres vaixells de carrega, les barques de pesca, també avien sortit, en definitiva, un bon ambient de activitat i de vida. Això era la CARA.
Però a tota cara l’hi trobem la CREU. Hi he vist algunes coses que no m’han agradat. Unes persones netejant embarcacions (iots) amb molta aigua que no era del mar, si no de la que agafaven de la xarxa de distribució. També he pogut veure algunes persones que dipositaven els fems als contenidors, eren les 9,30 del mati. Algun camions de repartiment estacionats en doble fila, perquè l’espai l’ espai destinat a carrega i descarrega, estava ocupat per vehicles particulars.
I, ara una pregunta: Es podria o es tindria que fer alguna cosa per evitar aquestes situacions?.
EL VALOR DE LES PARAULES
dimecres, 11 / juny / 2008 11:39
Sembla mentida, tot el que poden arribar a fer. Com alaben o com copegen. Com fereixen o com acaricien i guareixen. Sinceres o falses, pensades o espontànies... són un dels nostres més grans tresors. Les diem, les escrivim, les llegim i compartim. Aprenem amb les paraules prestades d'altres, i potser també nosaltres arribem a dir alguna cosa que valgui la pena... per a algú. Parlem, i al parlar i al escoltar, de vegades, ens trobem...... ¿com son les nostres paraules?.
MILLOR CALLAR?
Hi ha paraules que és millor no dir. Perquè jutgen sense intentar de comprendre. Perquè són falses. Paraules de maledicència o de crítica injusta. Paraules de burla que ignoren el dolor del feble. Paraules que apunyalen per l'esquena. És millor callar allò en el que sabem que no estem sent honests, o allò que no diríem en persona. Allò que aixeca murs i genera desconfiances i fractures. És millor callar el que enverina els somnis i marceix les vides.
MILLOR PARLAR?
Per parlar bé de tantes històries, tantes persones, tantes circumstàncies que cal afirmar . Millor parlar amb paraules sinceres. Per reconèixer i elogiar el bo. Per criticar el que pugui millorar-se, però des d'una actitud de concòrdia. Millor parlar des de l'amor , de l'afecte i la tendresa. Aprendre a reconèixer tant bo com n'hi ha al voltant. Millor parlar cara a cara, trobant-nos i descobrint-nos sempre persones, en la debilitat però en la humanitat. Millor parlar amb paraules que tendeixen i allarguen ponts, estrenyen distàncies i entrellacen vides. Millor parlar amb AMOR.
"LA MONTERIA"
dimecres, 30 / abril / 2008 08:32
“S’ORFEON” Així es coneix des de fa mes de cent anys, a Maó son molts als qui en algun moment han tingut alguna relació amb s’Orfeó, o algun avant passat....Des de que el passat mes d’Octubre es va inaugurar el nou teatre, l’activitat ha estat constant, no hi ha setmana que no es presenti alguna cosa, si be poden ser activitats d’altres entitats, però també d’això es tracta . Aquesta nit al teatre de l’Orfeó Maones, sonarà novament la musica i el cant de sarsuela, aquesta vegada serà l’obra “LA MONTERIA” del mestre Guerrero, desprès de moltes setmanes de preparació, actors, cantants, músics, tot estarà a punt per alçar el teló perquè tothom pugui gaudir de aquestes representacions, preparades també per el divendres i el diumenge. Els papers principals de l’obra estaran a càrrec de Rhut Nabal soprano i el nostre baríton Lluís Sintes, Victoria Riera i Ivan Sintes, a mes de tot una sèrie de actors i cantants ben coneguts de tots, la direcció escènica de na Matilde Muñiz y la musical de Josep Mercadal, director de l’Orfeó, i l’escola de dansa d’Alba Sintes, també al•lotes del cor juvenil........
Com sempre tots els que formem part de l’Orfeó Maones ho em preparat amb molta il•lusió, dedicant hores als assaigs i a tot el que sigui per conseguir el que ens hem proposat. Esperem que el públic s’ho passi molt be una vegada mes.
SANTA SUSANNA ( i 3 )
dijous, 20 / març / 2008 13:16
En aquesta darrera entrega comentaré l’excursió feta per el sur de France. Sortida de Sta. Susanna, cap a la frontera al pas de La Jonquera, per arribar a Perpinyà, breu visita a la Catedral i un petit panseix per la ciutat, després enfilar cap a la localitat costera de Colliure, una preciosa ciutat, amb pintorescs carrers una preciosa platja, a la vora de la mateixa un castell, tot mol net i ben restaurat i cuitat. Aquí vam poder visitar la tomba del gran poeta Antonio Machado, la casa ha on va passar els seus darrers dies, i el carrer por on varen portar el seu cos mort i que porta el seu nom, he de confessar que en va impressionar la visita a la seva tomba. La tornada vorejant la costa cap a Catalunya per Port Bou, aturada a Figueres per dinar. Vaig trobar molt curiós, les grans rotondes que trobem per tot i lo artísticament construïdes que estan totes amb tota mena, de decoracions, siguin vegetals o florals o artístiques escultures, no tan sols a France, si no també dins de Catalunya. Es nota molt en general la netedat d’un país a l’altre.
Per acabar m’agradaria fer un petit comentari, del regrès. El viatge amb l’avió, molt be, un petit retard, sense importància, però en voldria referir a les extremes mides de seguretat que et trobes els aeroports, per passar els controls, tens que deixar dins una safata tot el que portes en la ma o les butxaques, vaig veure gent que se li feien treure les sabates, tot fet amb molt poca delicadesa, com si tots fossin sospitosos d’alguna cosa mal feta, senzillament denigrant. Fins un altre.
( La foto es una inscripció a la tomba d’Antonio Machado).
+ veure més >>
